CADA PERSONA ÉS ÚNICA

IV SEMINARI SOBRE EDUCACIÓ INCLUSIVA

IV Seminari sobre Educació Inclusiva organitzat conjuntament entre els Districtes de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc . El seminari tractarà en aquesta ocasió sobre els “Reptes, propostes i idees de futur per l'educació inclusiva a l'etapa secundària”  

PROGRAMA  Descarregar programa

18:00h     Benvinguda a càrrec de Rosa Maria Bages, Consellera Municipal d’Educació Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

18:10h     “Reptes, propostes i idees de futur per l'educació inclusiva a la Secundària” a càrrec de Gerardo Echeita, professor de Psicologia Evolutiva i de la Educació de la Universitat Autònoma de Madrid.

19:00h     Experiències als nostres instituts

·       Pepin Beltran - Institut Ausiàs March

·        Amara Castro – Institut Emperador Carles

·       Aleix Gavarró – Institut Montserrat

19:45h     Col·loqui

20:00h     Cloenda de l’acte a càrrec de Irma Rognoni Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats (pendent de confirmació).

Si necessiteu intèrpret en llengua de signes o mesures de suport a la comunicació oral, us preguem ho comuniqueu per fax o e-mail, amb una antelació de tres dies laborables. Fax: 93 2916442 i educacioinclusiva@gmail.com

Inscripcions

La inscripció és gratuïta, condicionada a l’aforament de la sala i finalitza el 9 de desembre. Per tramitar la inscripció, podeu enviar un correu electrònic a educacioinclusiva@gmail.com indicant el vostre nom i cognoms (i centre docent de procedència si és el cas) o trucar al tel: 932916346/932916552.

L’acte tindrà lloc el proper 11 de desembre a partir de les 17:30 al Col·legi Major Sant Jordi del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Ptge Ricard Zamora 1, Sarrià-Sant Gervasi).

NEIX UNA COMPANYIA DE TEATRE DE PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL.

Bones noticies des de les Terres de l' Ebre, que van sortir en diferents diaris digitals generals i en la premsa comarcal:

Neix una companyia de teatre de persones amb discapacitat intel·lectual

Alguns dels actors i actrius de la nova companyia, amb els impulsors d'esta iniciativa. Foto: Ajuntament d'Amposta

L'entitat APASA, que atén a 140 persones amb discapacitat intel·lectual de les comarques de l'Ebre, ha presentat avui la companyia Sensacions, un projecte de teatre i arts escèniques que duen a terme 43 persones amb discapacitat que són usuaris del Centre Ocupacional de l’Àngel. Per tal de poder aconseguir finançament per tirar endavant el seu projecte, APASA el promocionarà, a partir de dilluns, a través del portal de micromecenatge Verkami.com, una alternativa als models tradicionals de finançament per a artistes, creadors, dissenyadors, col·lectius, etc., que es fonamenta en aportacions col·lectives.  Per això, en la presentació de la companyia que s’ha fet a l’Ajuntament d’Amposta, APASA ha fet una crida a la col·laboració de totes aquelles persones, empreses i institucions que vulguen ajudar a fer-ho possible, que rebran a canvi una sèrie de recompenses.

La companyia  s’estrenarà escenificant el proper mes de gener a Amposta un espectacle titulat ‘El boletaire indecís’. Es tracta d’una espectacle multidisciplinari i multisensorial de creació pròpia protagonitzat pels 43 actors i actrius amb discapacitat intel·lectual, que compartiran el seu treball artístic damunt l’escenari de l'Auditori Municipal d’Amposta. La història endinsa el públic en un viatge entranyable que fa reflexionar i sentir sobre les potencialitats, les frustracions, les limitacions o discapacitats de l’ésser humà, però sobretot sobre les possibilitats del treball conjunt en un marc de suports i d’intervenció social integrat.

El muntatge combina escenes de teatre amb dansa, poesia, màgia, música, sentiments, efectes visuals, projeccions, moviment... per tal de donar a conèixer la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional. APASA és la representant a l’Estat espanyol d' ISNA (Associació Internacional d’Snoezelen) i en este projecte artístic s’han fusionat diverses disciplines artístiques amb elements d’estimulació multisensorial que es venen treballant amb els usuaris de l’entitat.

La nova companyia, a més d’aportar beneficis als seus components, té també un objectiu didàctic, i en este sentit té un públic infantil potencial cap al que es dirigix especialment. “Es mostrarà la realitat del món discapacitat als escolars, que poden conèixer què fan estes persones quan surten, als 21 anys, d’un centre d’educació especial”, ha explicat durant la presentació Jordi Príncep, director de l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta. També s’elaborarà material didàctic per reforçar esta potencialitat.
Les representacions es duran a terme el 29 de gener a les 10:30, el 30 de gener a les 15:30 i el 31 de gener a les 17:00h a l'Auditori Municipal d’Amposta. Des de la web d'APASA es pot accedir a la plataforma Verkami.com i també qui vulga aconseguir entrades pot fer-ho a les diferents biblioteques del territori així com al mateix Centre Ocupacional l'Àngel.

Per dur a terme este projecte, la Cia. Sensacions compta amb la col·laboració l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta (EtcA) i amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta i del Departament d’Ensenyament i Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

FUNDACIÓ ASPASIM. JORNADA TÈCNICA: "L'ESCOLA INCLUSIVA A CATALUNYA."

"EL REPTE D'APRENDRE"

El passat dijous 3 d’abril de 2014, a dos mesos del 20è aniversari de la Declaració de Salamanca, la FUNDACIÓ ASPASIM va voler destinar un dia a debatre tot allò que caldria per tal de construir una escola que respongués a les necessitats d’aprenentatge de tot l’alumnat, independentment de la seva condició o discapacitat : uns principis clars i uns bons marcs d’acció, una voluntat política nítida que impulsi i lideri el procés al llarg de totes les etapes educatives, un reconeixement i una formació teòrico-pràctica àmplia útil pels professionals de l’educació, així com també uns bons contraforts i suports que sostinguin el sistema, unes famílies implicades, respectades i escoltades a més d’unes bones pràctiques i evidències de qualitat

TROBAREU ELS MATERIALS DE LA JORNADA EN AQUEST ENLLAÇ

http://aspasim.com/downloads/AspasimJornada.pdf

Presentació i Inauguració de la Jornada Auditori

·         Hble. Sra. Irene Rigau i Oliver, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

·         Il·lm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, Regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

·         Sra. Carme Sala Schnorkowski, Vicepresidenta de la Fundació ASPASIM.

·         Sr. Jordi Felius i Muñoz, President de l’AMPA Aspasim a l’Escola Ordinaria.

CONFERÈNCIA INAUGURAL Diversitat d’alumnat i el repte d’aprendre. Missió de l’escola inclusiva.

Dr. Gordon Porter. Director d’Inclusive Education Canadà.

TAULA 1: Marcs legals i plans d’acció per a impulsar l’escola inclusiva.

Moderadora: Dra. Noemí Santiveri i Papiol. Portaveu de la Plataforma per una escola inclusiva a Catalunya i professora de la UAB.

l.Sra. Ramona Barrufet i Santacana. Portaveu del grup parlamentari de CiU a la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Hble. Sra. Anna Simó i Castelló. Vicepresidenta Primera del Parlament de Catalunya ERC. Consellera de Benestar i Família (2003-2006).

I. Sra. Eva Granados i Galiano. Portaveu del PSC en la Comissió de Benestar, Família i Immigració i en la Comissió d’Infància.

I. Sra. Maria José Garcia Cuevas . Portaveu Comissió Educació i Universitats - PPC.

l.Sra. Dolors Camats i Luís. Portaveu d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Sr. Josep Riera i Abad – Grup Mixt- CUP-AE.

Moderadora: Anna Alós Llanza. AMPA ASPASIM ESCOLA INCLUSIVA.

Consideracions del Síndic de Greuges entorn de l’educació inclusiva

Dra. Maria Jesús Larios i Paterna . Adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents.

Estat de l’Escola inclusiva a Catalunya.

Sra. Cristina Pellisé . Subdirectora General d’Ordenació i Atenció a la diversitat.

Indicadors i evidències en l’àmbit europeu

Sra. Anabel Corral Granados - European Agency for Special Needs and Inclusive Education.

TAULA 3. Formem en Educació Inclusiva. Formació de Grau i Continuada. Present i futur.

Moderadora: Dra. Maria Pallissera i Diaz. Professora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.

Dr.Climent Giné i Giné. Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Dr. Ignasi Puigdellívol i Aguadé. Catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Facultat de Formació del Professorat de la U.B.

Dr. Robert Ruiz i Bel. Professor a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic.

Dr. Josep Maria Sanahuja i Gavaldà. Professor a la Facultat de Ciències de l’Educació i Coordinador del Máster en Suports per a la Inclusió Educativa i Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TAULA 4 . Funció dels Centres d’Educació Especial com a centres de referència i recursos a les Escoles Ordinàries.

Moderadora: Dra. Susana Rojas i Pernia . Professora de Didàctica i Organització Escolar a la Facultat d’Educació de la Universitat de Cantàbria.

Sra. Núria Capellas i Micó . Coordinadora Servei de suport a Escola Ordinària Centre d’Educació Especial concertat ASPASIM.

Sr. Jordi Escoin i Homs . Director Centre d’Educació Especial Públic El Pont del Dragó.

Sr. Enric Font i Estruch . Director Centre d’Educació Especial Públic Vil.la Joana.

Sra. Lydia Magdaleno i Bassas. Fundació EIR-El Niu.

TAULA 5 . Recursos i Suports del Servei públic d’educació d’atenció a la diversitat.

Moderador: Sr. Jaume Miró i Cabrero, inspector del Departament d’Ensenyament i Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educaciói de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Sra. Maria Reyes de Villalonga i Flores i Sr. Albert Míguez i Betriu. Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Sarrià- Sant Gervasi.

Sra. Rosa Artigal i Valls. Directora Institut Escola Costa i Llobera.

Sra.Montserrat Galí i Izard. Directora Escola Sant Gregori.

Sra. Maite Roca. Directora Escola Tàber.

TAULA 6 Etapes educatives i formatives: De l’Escola Bressol a l’Ensenyament Post obligatori.

Moderador: Sr. Julio Aviñoa i Pérez. EAP Les Corts i Coordinador del Màster en suports per a la inclusió educativa i social de la UAB.

Sra. Paloma Capdevila i Mas. Tècnica EAEN Equip d’Atenció Especials Necessitats de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

Sr. Joan Torrent I Marcè. Director Escola Els Xiprers.

Sr. Jordi Musons i Mas . Director Institut Escola SADAKO.

Sra. Alba Cortina i Serra. Directora Escola Jeroni de Moragas d’Ampans.

TAULA 7 DE FAMÍLIES I TESTIMONIS

Moderador: Sr. Francesc Mateu i Hosta, Metge. Director d’Oxfam Intermon a Catalunya.

Sra. Sonia Gainza i Bernal. Comissio Escola inclusiva AMPA Ceip lavinia.

Sra. Victoria Giraldo i Jiménez. Comissió Escola Inclusiva AMPA Ceip Fluvià.

Sr. Joaquim Delmonte i Angullo. Advocat.

Srs. Sheila Burgueño i Manuel Sanchez. Estudiants TVA.

TAULA 8 DE FAMÍLIES I TESTIMONIS

Moderador: Sr. Victor Saura i Estapà, periodista i historiador.

Sr. Jordi Felius i Muñoz, President de l’AMPA Aspasim a l’Escola Ordinaria.

Sra. Ester Coma. Mestra.

Sra. Marta Clotet i Planas. Directiva.

Sr. Adrià Alonso. Estudiant de 4art d’ESO.

COMUNICACIONS I-IV Auditori

Moderador : Sr. Pitu Martinez. Departament d’Ensenyament. Formació TAC.

I. EBM COBI. Títol: Escola inclusiva: dia a dia.

Presenta: Maria Roca Parpal. Directora.

II. JESUITES EL CLOT. Titol: L’escola que volem: Tots hi som, Tots creixem . Tots aprenem.

Presenten: Meritxell Aguilà i Anna Olomí. Mestres.

 III. Escola EE Llevant i CREE IMSP Badalona. Títol: Ús de les pràctiques educatives basades en l’evidència per afavorir la inclusió escolar.

Presenta: Inés Garcia mestra d’educació especial, Joan Miquel Ganau psicòleg educatiu i Núria Andreu mestra i directora del CREE.

IV. Grup d’Investigació en Educació Especial (GIEE) . Títol: Aplicació del segon nivell del Suport Conductual Positiu per tractar les conductes problemàtiques de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual.

Presenten: David Simó-Pinatella. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. URL. I Pilar Raja González . Escola d’Educació Especial Maregassa.

COMUNICACIONS V-VIII

Moderadora: Teresa Canals . Mestra parvulista de l’escola NABI.

V. EBM LA MAR XICA. Títol: La coordinació, eina d’inclusió.

Presenten: Fina Mayol. Directora i Anna Farran. Mestre.

VI. ESCOLA PIA BALMES. Títol: Cada persona el seu camí.

Presenten: Montse Alvarez, Encarna Lupotto i Susana Del Barco . Mestres.

VII. CASAL INFANTIL URGELL. Títol: Educació de ciutadans/es inclusius des del lleure.

Presenten : Alícia Martínez , Laura Sanzo i Georgina Veciana . Educadores.

VIII. Centre educatiu: INTEGRA - ESCOLA JOAN XXIII Títol: Contes Personalitzats.

Presenten: Jordi Sunyol. Director i Anna Rodriguez. Mestra.

CONFERÈNCIA DE CLOENDA

“Una altra visió de l’escola inclusiva.”

Dr. Xavier Melgarejo i Draper. Psicòleg, pedagog i docent.

Dra. Carme Sala Schnorkowsky, Vicepresidenta de la Fundació aspasim.

“El Repte d’aprendre”

El passat dijous 3 d’abril de 2014, a dos mesos del 20è aniversari de la Declaració de Salamanca, la FUNDACIÓ ASPASIM va voler destinar un dia a debatre tot allò que caldria per tal de construir una escola que respongués a les necessitats d’aprenentatge de tot l’alumnat, independentment de la seva condició o discapacitat : uns principis clars i uns bons marcs d’acció, una voluntat política nítida que impulsi i lideri el procés al llarg de totes les etapes educatives, un reconeixement i una formació teòrico-pràctica àmplia útil pels professionals de l’educació, així com també uns bons contraforts i suports que sostinguin el sistema, unes famílies implicades, respectades i escoltades a més d’unes bones pràctiques i evidències de qualitat

TROBAREU ELS MATERIALS DE LA JORNADA EN AQUEST ENLLAÇ

http://aspasim.com/downloads/AspasimJornada.pdf

Presentació i Inauguració de la Jornada Auditori

·         Hble. Sra. Irene Rigau i Oliver, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

·         Il·lm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, Regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

·         Sra. Carme Sala Schnorkowski, Vicepresidenta de la Fundació ASPASIM.

·         Sr. Jordi Felius i Muñoz, President de l’AMPA Aspasim a l’Escola Ordinaria.

CONFERÈNCIA INAUGURAL

 Diversitat d’alumnat i el repte d’aprendre. Missió de l’escola inclusiva.

Dr. Gordon Porter. Director d’Inclusive Education Canadà.

TAULA 1: Marcs legals i plans d’acció per a impulsar l’escola inclusiva.

Moderadora: Dra. Noemí Santiveri i Papiol. Portaveu de la Plataforma per una escola inclusiva a Catalunya i professora de la UAB.

l.Sra. Ramona Barrufet i Santacana. Portaveu del grup parlamentari de CiU a la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Hble. Sra. Anna Simó i Castelló. Vicepresidenta Primera del Parlament de Catalunya ERC. Consellera de Benestar i Família (2003-2006).

I. Sra. Eva Granados i Galiano. Portaveu del PSC en la Comissió de Benestar, Família i Immigració i en la Comissió d’Infància.

I. Sra. Maria José Garcia Cuevas . Portaveu Comissió Educació i Universitats - PPC.

l.Sra. Dolors Camats i Luís. Portaveu d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Sr. Josep Riera i Abad – Grup Mixt- CUP-AE.

Moderadora: Anna Alós Llanza. AMPA ASPASIM ESCOLA INCLUSIVA.

Consideracions del Síndic de Greuges entorn de l’educació inclusiva

Dra. Maria Jesús Larios i Paterna . Adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents.

Estat de l’Escola inclusiva a Catalunya.

Sra. Cristina Pellisé . Subdirectora General d’Ordenació i Atenció a la diversitat.

Indicadors i evidències en l’àmbit europeu

Sra. Anabel Corral Granados - European Agency for Special Needs and Inclusive Education.

TAULA 3. Formem en Educació Inclusiva. Formació de Grau i Continuada. Present i futur.

Moderadora: Dra. Maria Pallissera i Diaz. Professora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.

Dr.Climent Giné i Giné. Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Dr. Ignasi Puigdellívol i Aguadé. Catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Facultat de Formació del Professorat de la U.B.

Dr. Robert Ruiz i Bel. Professor a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic.

Dr. Josep Maria Sanahuja i Gavaldà. Professor a la Facultat de Ciències de l’Educació i Coordinador del Máster en Suports per a la Inclusió Educativa i Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TAULA 4 . Funció dels Centres d’Educació Especial com a centres de referència i recursos a les Escoles Ordinàries.

Moderadora: Dra. Susana Rojas i Pernia . Professora de Didàctica i Organització Escolar a la Facultat d’Educació de la Universitat de Cantàbria.

Sra. Núria Capellas i Micó . Coordinadora Servei de suport a Escola Ordinària Centre d’Educació Especial concertat ASPASIM.

Sr. Jordi Escoin i Homs . Director Centre d’Educació Especial Públic El Pont del Dragó.

Sr. Enric Font i Estruch . Director Centre d’Educació Especial Públic Vil.la Joana.

Sra. Lydia Magdaleno i Bassas. Fundació EIR-El Niu.

TAULA 5 . Recursos i Suports del Servei públic d’educació d’atenció a la diversitat.

Moderador: Sr. Jaume Miró i Cabrero, inspector del Departament d’Ensenyament i Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educaciói de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Sra. Maria Reyes de Villalonga i Flores i Sr. Albert Míguez i Betriu. Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Sarrià- Sant Gervasi.

Sra. Rosa Artigal i Valls. Directora Institut Escola Costa i Llobera.

Sra.Montserrat Galí i Izard. Directora Escola Sant Gregori.

Sra. Maite Roca. Directora Escola Tàber.

TAULA 6 Etapes educatives i formatives: De l’Escola Bressol a l’Ensenyament Post obligatori.

Moderador: Sr. Julio Aviñoa i Pérez. EAP Les Corts i Coordinador del Màster en suports per a la inclusió educativa i social de la UAB.

Sra. Paloma Capdevila i Mas. Tècnica EAEN Equip d’Atenció Especials Necessitats de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

Sr. Joan Torrent I Marcè. Director Escola Els Xiprers.

Sr. Jordi Musons i Mas . Director Institut Escola SADAKO.

Sra. Alba Cortina i Serra. Directora Escola Jeroni de Moragas d’Ampans.

TAULA 7 DE FAMÍLIES I TESTIMONIS

Moderador: Sr. Francesc Mateu i Hosta, Metge. Director d’Oxfam Intermon a Catalunya.

Sra. Sonia Gainza i Bernal. Comissio Escola inclusiva AMPA Ceip lavinia.

Sra. Victoria Giraldo i Jiménez. Comissió Escola Inclusiva AMPA Ceip Fluvià.

Sr. Joaquim Delmonte i Angullo. Advocat.

Srs. Sheila Burgueño i Manuel Sanchez. Estudiants TVA.

TAULA 8 DE FAMÍLIES I TESTIMONIS

Moderador: Sr. Victor Saura i Estapà, periodista i historiador.

Sr. Jordi Felius i Muñoz, President de l’AMPA Aspasim a l’Escola Ordinaria.

Sra. Ester Coma. Mestra.

Sra. Marta Clotet i Planas. Directiva.

Sr. Adrià Alonso. Estudiant de 4art d’ESO.

COMUNICACIONS I-IV Auditori

Moderador : Sr. Pitu Martinez. Departament d’Ensenyament. Formació TAC.

I. EBM COBI. Títol: Escola inclusiva: dia a dia.

Presenta: Maria Roca Parpal. Directora.

II. JESUITES EL CLOT. Titol: L’escola que volem: Tots hi som, Tots creixem . Tots aprenem.

Presenten: Meritxell Aguilà i Anna Olomí. Mestres.

 III. Escola EE Llevant i CREE IMSP Badalona. Títol: Ús de les pràctiques educatives basades en l’evidència per afavorir la inclusió escolar.

Presenta: Inés Garcia mestra d’educació especial, Joan Miquel Ganau psicòleg educatiu i Núria Andreu mestra i directora del CREE.

IV. Grup d’Investigació en Educació Especial (GIEE) . Títol: Aplicació del segon nivell del Suport Conductual Positiu per tractar les conductes problemàtiques de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual.

Presenten: David Simó-Pinatella. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. URL. I Pilar Raja González . Escola d’Educació Especial Maregassa.

COMUNICACIONS V-VIII

Moderadora: Teresa Canals . Mestra parvulista de l’escola NABI.

V. EBM LA MAR XICA. Títol: La coordinació, eina d’inclusió.

Presenten: Fina Mayol. Directora i Anna Farran. Mestre.

VI. ESCOLA PIA BALMES. Títol: Cada persona el seu camí.

Presenten: Montse Alvarez, Encarna Lupotto i Susana Del Barco . Mestres.

VII. CASAL INFANTIL URGELL. Títol: Educació de ciutadans/es inclusius des del lleure.

Presenten : Alícia Martínez , Laura Sanzo i Georgina Veciana . Educadores.

VIII. Centre educatiu: INTEGRA - ESCOLA JOAN XXIII Títol: Contes Personalitzats.

Presenten: Jordi Sunyol. Director i Anna Rodriguez. Mestra.

CONFERÈNCIA DE CLOENDA

“Una altra visió de l’escola inclusiva.”

Dr. Xavier Melgarejo i Draper. Psicòleg, pedagog i docent.

Dra. Carme Sala Schnorkowsky, Vicepresidenta de la Fundació aspasim.

INCLUSIÓ LABORAL EN UN RESTAURANT NORD-AMERICÀ.

Temps de vacances. Tots escampats pel món i/o per Catalunya.
Una bona amiga nostra ens envia un enllaç amb un restaurant als Estats Units, un restaurant on la inclusió laboral és només entrar, un noi amb la síndrome de Down és l' ànima del restaurant.
Ens comenta la nostra amiga que ell rebia als clients directament.
Una bona notícia, per això us pengem l' enllaç d' aquest restaurant Tim's Place:

Tim's Place: El restaurante mas feliz del mundo

 http://timsplaceabq.com/ 

Bon dia, us pengem aquest article que ens van reenviar, l' autor de l' entrevista és en Victor Saura, conegut de la Plataforma per l' Escola Inclusiva de Catalunya.
L' entrevista és molt inetressant perquè ratifica allò que molts (i molts) pensem sobre l' educació inclusiva, les escoles especials, la secundària, la visió política, etc. etc.
En Gordon Porter (l' entrevistat) no és cap desconegut, és una referència internacional i treballa en un país pioner els nays 80 i 90 en aquesta línia inclusiva. Bona lectura.

Gordon Porter: “Agafeu els recursos de l’escola especial i poseu-los al servei de la inclusió”

Entrevista amb el pedagog canadenc Gordon Porter, director d’Inclusive Education Canada i un dels ponents de la Declaració de Salamanca (1994). Diu Porter que mentre existeixin xarxes d’escolarització especial el sistema li seguirà dient al docent que els alumnes amb dificultats de conducta o d’aprenentatge no són cosa seva.

Víctor Saura

 

07.04.2014 - 07:34

 

El pedagog canadenc Gordon Porter. /Enric Català

Gordon Porter és una de les màximes autoritats mundials en educació inclusiva, un model  amb el qual va començar a treballar als anys vuitanta i que ha ajudat a definir i desenvolupar a través de diverses obres, però sobretot a través de la feina feta durant tres dècades a la província canadenca de New Brunswick. I no hi ha mitges tintes: a New Brunswick ni hi ha escoles d’educació especial ni aules especials a les escoles ordinàries. Allà al docent se sent recolzat, perquè ha rebut formació i perquè té on recórrer quan una situació puntual es complica, i ni a ell ni a cap altre agent del sistema educatiu se li passa pel cap pensar que l’alumne difícil pertany a un món diferent al de la resta. Gordon Porter va passar la setmana passada per Barcelona, on va visitar diverses escoles i va pronunciar la conferència inaugural de la jornada sobre escola inclusiva organitzada per la Fundació Aspasim, amb motiu del seu 75è aniversari.

És realment factible que tots els alumnes puguin compartir una mateixa aula?

El primer que cal assenyalar és que no estem parlant dels alumnes amb necessitats educatives sinó de la competència de l’escola. Per tant, la pregunta és si les nostres escoles estan preparades per acollir a tots els alumnes, i la resposta és que no, no ho estan, però ho podrien estar si nosaltres volguéssim. Per tant, hi ha alguns alumnes que potser en algun moment no han d’estar a la classe ordinària amb la resta de companys, o potser n’hi hagi que no ho puguin estar mai, però això són excepcions, i quan parles de polítiques educatives no parles de les excepcions. Has de construir una bona política a partir del que fas en el 98% dels casos. No comences fixant-te en les excepcions.

El fet que a Catalunya tinguem 105 escoles d’educació especial amb 6.500 alumnes sobre una població escolar d’un milió seria doncs una excepció?

Això és difícil de respondre. En tot cas, l’objectiu polític hauria de ser que cada escola que es finança a través dels diners dels contribuents pogués acollir a tot l’alumnat de les famílies del barri. Abans m’ho deia el director d’aquest centre on som ara: si teniu una mica més de 6.000 alumnes en escoles especials i els dividim entre els 3.000 centres educatius que hi ha a Catalunya significa que de promig toquen a dos alumnes per centre… doncs no sembla que això sigui un gran repte, oi? Malament quan has de començar a ficar-te en l’embolic de decidir quin alumne ha d’anar a una escola ordinària i quin no, o encara més l’opció de l’escolaritat compartida que teniu vosaltres.

No aprova l’escola compartida?

En general, els nois no saben ni on són ni de qui són, i els seus companys tampoc saben si aquell noi que apareix per classe només uns dies és un company o qui és. I el que em sembla pitjor és que una de les raons de la compartida és que l’escola especial que proveeix el professor de suport a l’escola ordinària necessita que l’alumne passi alguns dies al seu centre per no perdre els diners del concert! És hora d’avançar, ja no som als anys cinquanta o seixanta, som al segle XXI! Avui els nois amb necessitats educatives haurien de poder anar a les mateixes escoles que els seus germans i germanes, i per això cal construir estructures escolars que ho facin possible. Això és el que intentem fer a la província de New Brunswick, d’on jo vinc, i no és fàcil, necessitem seguir millorant.

Si per vostès no és fàcil, imagini’s aquí.

M’ho he preguntat moltes vegades: per què és tan difícil? Hi ha moltes respostes, però una d’elles és que tenim una història de prejudicis i discriminació amb aquells que són diferents. Encara molta gent veu a les persones amb discapacitat com si quasi no fossin humans. Per això no hem de perdre mai de vista que quan parlem d’escola inclusiva parlem de drets humans.

Quines són les condicions bàsiques que s’han de donar?

Cal donar suport a l’escola, dotant-la de l’equipament necessari i la filosofia adequada, cal donar suport a l’alumne, acceptant i partint de la base que cadascun d’ells és diferent, i cal donar suport al professor. Això últim s’oblida en molts països i és fonamental. El professor necessita formació i necessita temps per poder preparar bé les seves classes, però sobretot ha de poder recórrer a algú quan té un problema que no sap com resoldre. En els estudis que hem fet el factor més valorat pels docents a l’hora d’establir un llistat de necessitats per fer una educació inclusiva sempre és en primer lloc comptar amb un professor de suport. Això és fonamental, doncs, però també s’ha d’estar atent al perill de l’excessiva dependència del professor de suport.

A què es refereix?

L’escola no ha de ser un privilegi per aquells que es porten bé i aprenen amb facilitat. I per tant un professor no ha de pretendre educar només als alumnes fàcils, no ha de suposar que ell no és un expert en atendre els que no són alumnes estàndard i que per això ja hi ha uns especialistes. És un fals mite que l’alumne amb necessitats especials ha de ser atès per un expert, ja que el 90% del que a aquest alumne li fa falta per a la seva educació li ho pot donar el professor ordinari, l’expert només ho complementa amb el 10% restant. Quan un professor és capaç d’incloure a la seva aula a una alumne amb discapacitat, sigui quina sigui, ell esdevé millor professor i tothom hi surt guanyant.

I quins canvis fan falta pel que fa a metodologies d’ensenyament?

El més important és la flexibilitat en el currículum, no buscar que tots els alumnes assoleixin els mateixos objectius. Això no vol dir ser permissiu, al contrari, hem de procurar sempre que cada alumne doni el millor d’ell mateix.

A la secundària tot això és molt més complicat.

Els ensenyants de secundària de vegades mostren tics de professors universitaris, com dient que per poder entrar a la meva classe s’ha de tenir un nivell determinat. No, perdoni, vostè és en primer lloc un professor de nois i noies de 15 anys i després és professor d’història, de matemàtiques o del que sigui, la matèria que vostè imparteix és només el vehicle a través del qual està educant i inculcant uns valors als seus alumnes.

Gordon Porter va participar la setmana passada a la jornada sobre inclusió organitzada per Asspassim.

Com funciona a Canadà?

En primer lloc cal dir que al Canadà no hi ha ministeri d’Educació i que cada província té plenes competències en matèria educativa. En general, les escoles són inclusives, però les grans ciutats mantenen una tradició d’educació especial. A New Brunswick, que és una de les províncies més petites i menys riques, hi ha una llei d’educació inclusiva des del 1986, això va donar peu a un reguitzell de pràctiques molt diverses al llarg dels anys, i recentment s’ha aprovat una nova legislació que reforça l’escola inclusiva i intenta ordenar aquestes pràctiques. Nosaltres no tenim ni escoles especials ni aules especials, encara que alguns alumnes poden anar a una aula de suport en un moment determinat del dia si això és el que necessiten en aquell moment. Però, insisteixo, això és l’excepció.

I a les grans ciutats?

A les grans ciutats com Toronto no és estrany que a una família se li doni l’opció de portar al seu fill a una escola ordinària, on serà atès –se li diu– per professors no experts i amb pocs recursos, o a una especial, on els professors són experts i a més són pocs alumnes per aula i disposen de servei de fisioterapeuta, logopeda, etc. Vist així, moltes famílies acaben triant l’especial, és clar. A Toronto només hi ha sis centres d’educació especial, però tenen moltes aules d’educació especial als centres ordinaris. I hem detectat que, malgrat que la població escolar ha baixat en els darrers anys, el nombre d’alumnes escolaritzats a la xarxa especial ha augmentat. Com pot ser? Per què el mateix sistema li està dient al professor que si li arriba un nen que és diferent comptem amb un sistema especial i el nostre deure és enviar-lo allà. I això és el que fa, partint del convenciment que el nen diferent no és cosa seva, sinó de l’expert. Si volem que això no passi hem de posar fi al sistema especial, que a més surt molt car, i traspassar tots aquests recursos i posar-los al servei de la inclusió. A la meva província ho hem tingut sempre molt clar, potser perquè no teníem els diners per mantenir una xarxa d’escoles ordinàries i una altra d’escoles especials.

En el cas de Catalunya sembla que la crisi ha frenat el procés cap a l’escola inclusiva.

Els diners no són el problema, els diners els teniu i ja us els esteu gastant. La qüestió és com. Cada euro gastat en fer una escola més inclusiva és un euro gastat en fer una escola millor i més efectiva. Als polítics els heu de demanar lideratge, que tinguin un pla definit i que agafin tots aquests experts que tenen a l’escola especial i els posin a la ordinària al servei de la inclusió.

Per treure la por als pares, els seus estudis han demostrat que compartir pupitre amb alumnes amb discapacitat no afecta al nivell d’aprenentatge de l’alumne brillant?

Els nostres estudis no són per mesurar si els resultats acadèmics són bons o no, sinó per veure com podem fer la inclusió d’una forma més eficaç. Però sí que s’han fet treballs d’investigació en aquest sentit, en els que es comparava el rendiment acadèmic de grups d’alumnes que havien estat en un entorn d’escola inclusiva i que no, i el resultat és que pràcticament no hi ha cap diferència.

Fa vint anys de la Declaració de Salamanca, que vostè va contribuir a redactar. Quins canvis ha observat des d’aleshores?

En aquell moment va semblar que només era una declaració superficial, feta per experts, però si analitzes tot el que ha passat des d’aleshores t’adones de l’enorme canvi cultural que s’ha produït des d’aleshores. Abans, als anys vuitanta, quan jo vaig començar amb això, podies anar a qualsevol reunió d’experts i era com si sentissin un marcià.  Aleshores et replicaven que tenien una experiència acumulada de 50 anys d’educació especial i que això de la inclusió era una quimera, una utopia, que no funcionaria. Ara ningú seria capaç de defensar aquest posicionament. Potser algú encara ho pensa, però ja no gosa dir-ho. Fa unes setmanes vaig estar en una conferència a la seu de Nacions Unides a Ginebra, érem quatre experts i una cinquantena de representants de països de tota mena, i tots ells ens van explicar que si tenien aquest programa en marxa o aquest altre. Tots sabem que una cosa és el que els governs diuen i una altra el que fan, que els governs no sempre fan allò que prometen, i és feina nostra que aquesta retòrica es converteixi en realitat. Però tornant a la pregunta, quan miro enrere, el fet que ja ningú discuteixi que l’escola inclusiva és beneficiosa per a tot l’alumnat em sembla un gran avenç.